PARADES DE L’ITINERARI INTERPRETATIU: RUTA DE LES FONTS DE BREDA

El clima mediterrani afecta la vegetació de casa nostra principalment de dues formes. La primera és que a l’estiu coincideix que és l’època on menys plou amb les temperatures més elevades i per tal de no perdre massa aigua per transpiració, les plantes tanquen els estomes i, per tant, la fotosíntesi i la producció durant aquests mesos d’estiu és molt baixa. En segon lloc, els hiverns són suaus i els arbres poden mantenir les fulles durant tot l’any, així no han de destinar energia i nutrients en renovar les fulles cada any.

En canvi, això no succeeix en els boscos de ribera, on durant tot l’any hi ha una certa humitat que permet el creixement d’espècies caducifòlies (perden les fulles durant una part de l’any). En aquest ambient, a l’estiu sí que hi ha la humitat suficient perquè els arbres puguin formar noves fulles. Hem de tenir en compte això, perquè condicionarà la gestió dels boscos de ribera, que haurà de ser diferent que a la resta del territori català on predominen les espècies perennifòlies (mantenen les fulles durant tot l’any).

Els boscos de ribera es troben molt degradats a causa de la intenció per part dels humans de controlar o modificar la dinàmica natural del riu. Les lleres dels rius es modifiquen per evitar desbordaments, però això té efectes d’erosió molt greus per a la integritat del bosc de ribera. Un senyal que ens indica que el bosc de ribera s’està destruint és la presència de l’esbarzer, ja que és una espècie que li agrada molt la humitat i la llum i fa molt difícil la regeneració dels arbres i, per tant, comporta un empobriment de les espècies arbòries.

La desaparició del bosc de ribera té efectes adversos. En cas d’inundació, els efectes sense bosc de ribera són molt més greus, la qualitat de l’aigua empitjora i la biodiversitat es redueix.

Per l’elevat valor paisatgístic i ecològic que tenen els boscos de ribera, la Unió Europea els ha declarat com a habitats d’interès de conservació prioritari. El projecte LIFE+ Alnus, és un exemple de projecte que s’ha realitzat per a la conservació i restauració de les vernedes de Catalunya.

El sistema de classificació d’hàbitats més utilitzats a la Unió Europea és el que es basa en el projecte CORINE Biotopes. Aquest sistema de classificació ha estat adaptat a Catalunya i ha donat lloc a la Llista dels hàbitats de Catalunya, que inclou tots els hàbitats del territori català. El número de referència d’aquest hàbitat és el 44.637+. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/habitats/habitats_terrestres/la_classificacio_corine/

El fruit de l’alzina, la gla, sustenta un munt de relacions tròfiques dels animals que hi viuen. Quan les glans cauen a terra hi ha una gran part que serveix d’aliment per a molts animals, per exemple, el gaig i el ratolí de bosc, les quals són també espècies dispersores de les glans. Hi ha una altra part de les glans que cauen que no són menjades i tampoc germinen, i d’altres que sí que germinen. No totes les glans que germinen sobreviuen, les que sí que ho fan s’estableixen i creix l’alzina.

Un tret molt rellevant de l’alzina és que la seva taxa de supervivència després d’una pertorbació és bastant elevada i això és deu a la seva gran capacitat de rebrotar. Així i tot, totes les pertorbacions no afecten l’alzinar amb la mateixa magnitud. Per exemple, després d’un incendi, les taxes de supervivència i rebrot són molt menors en comparació amb la tallada, o la sequera. Amb tot això, és important també, tenir en compte que la supervivència després de la pertorbació dependrà de la seva freqüència i intensitat, de l’època de l’any en la que es dugui a terme i de la mida de l’individu afectat.

Del procés que ocorre després de la pertorbació en el qual l’ecosistema comença a regenerar-se i evolucionar en una seqüència ordenada d’etapes se’n diu successió secundària. Alguns dels alzinars cremats es recuperen de nou com a alzinars. D’altres, però, poden patir transformacions cap a altres tipus de bosc. Quan abans del foc el pi blanc era més o menys present a l’alzinar, augmenta molt la seva presència amb el nou escenari, principalment els primers anys. L’alzina surera també pot guanyar terreny respecte de l’alzina.

En últim lloc, hem de tenir present que la distribució i l’estructura dels alzinars actuals estan condicionades per l’historial d’usos i aprofitaments que se n’han fet, i això condiciona, alhora, els usos i aprofitaments actuals. Els usos i aprofitaments típics dels alzinars són els següents;

– Extracció de llenya. Llenya molt apreciada perquè crema fàcil i lentament i desprèn una gran quantitat de calor.

– Carbó.

– Aprofitament ramader

– Aprofitament cinegètic

– Aprofitament de bolets

El sistema de classificació d’hàbitats més utilitzats a la Unió Europea és el que es basa en el projecte CORINE Biotopes. Aquest sistema de classificació ha estat adaptat a Catalunya i ha donat lloc a la Llista dels hàbitats de Catalunya, que inclou tots els hàbitats del territori català. El número de referència d’aquest hàbitat, l’alzinar de terra baixa, és el 45.3121+. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç:

https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/habitats/habitats_terrestres/la_classificacio_corine/

El tret més característic de l’alzina surera (Quercus suber) és la seva escorça, formada per un seguit de capes de cèl·lules suberificades que en arbres no llevats pot superar els 30 cm d’amplada i que pot haver evolucionat com una adaptació al foc. Aquesta escorça té la particularitat que torna a créixer quan s’extreu, per tant, es tracta d’un recurs renovable.

L’escorça gruixuda i suberosa de l’alzina surera té diversos aprofitaments econòmics. Els més importants són els següents:

– Fabricació de taps de suro (ampolles de vi i altres begudes).

– Revestiments i aïllaments (revestiment de parets i sòls)

– Material decoratiu i artesania (creació de peces artesanals, mobiliari..)

L’aprofitament del suro és un exemple de gestió sostenible dels recursos naturals, ja que l’extracció de l’escorça es fa de manera periòdica sense tallar l’arbre, permetent-li regenerar-se i continuar el seu creixement. Això fa que l’alzina surera sigui una espècie rellevant des del punt de vista ecològic i socioeconòmic a les zones on es troba.

El sotabosc de la sureda és similar al de l’alzinar, però com que la capçada de l’alzina sureda és més esparsa i deixa passar més la llum, podem trobar una major diversitat d’herbes i plantes de baixa alçada que creixen sota la coberta arbòria. En una sureda, l’estrat arbustiu és considerable i divers. Es poden trobar arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’aladern (Rhamnus alaternus), les estepes (Cistus spp.) i la rogeta (Rubia peregrina), entre d’altres.

El sistema de classificació d’hàbitats més utilitzats a la Unió Europea és el que es basa en el projecte CORINE Biotopes. Aquest sistema de classificació ha estat adaptat a Catalunya i ha donat lloc a la Llista dels hàbitats de Catalunya, que inclou tots els hàbitats del territori català. El número de referència d’aquest hàbitat, la sureda amb sotabosc forestal, és el 45.2161+. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/habitats/habitats_terrestres/la_classificacio_corine/